Covid 19 i llibertat d’informació: els mitjans locals, més importants que mai
Juan Cal Sánchez Periodista
La pandèmia del Coronavirus ha suposat un cop extraordinari per al conjunt de l’economia mundial i també per als diaris i revistes, els quals han hagut de fer front a una nova reducció de la facturació publicitària i també a una significativa retallada dels subscriptors en les seves edicions en paper, que no han estat compensats per l’increment, important però insuficient, dels subscriptors a les edicions digitals. No obstant, i malgrat les dificultats, els mitjans dits convencionals, i molt especialment els de caràcter local, han demostrat ser un veritable servei essencial en un moment en que com mai ha calgut un exercici responsable de la llibertat d’informació.
La pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma el dia 14 de març de 2020 va desfermar una tempesta de fake news a les xarxes socials i en mitjans digitals de dubtosa propietat. Insinuacions i falsedats sobre l’origen de la malaltia, de la seva dispersió arreu del món. El suposat paper jugat per grans corporacions i tota mena d’especulacions s’escampaven sense cap mena de control fins al punt que les autoritats van expressar en diverses ocasions la seva preocupació per aquesta campanya de desinformació i l’efecte que la mateixa podia tenir entre la ciutadania. Negacionistes anti-vacunes, partidaris d’absurdes teories de la conspiració trobaven acollida en aquests suposats mitjans de comunicació i als ciutadans consumidors de notícies els hi resultava especialment difícil distingir entre allò que era una notícia certa i contrastada i el que era el producte de teories conspiranoïques.
En un primer moment, llibreries i quioscos van quedar fora de les activitats considerades essencials pel decret de l’estat d’alarma, tot i que aquesta situació es va corregir en qüestió de dies, de tal forma que els ciutadans van tenir la possibilitat d’accedir als seus mitjans de referència bé a través de les subscripcions o mitjançant l’adquisició en les botigues habituals. És més, el fet de vendre diaris permetia a una llibreria seguir oberta en els primers mesos de la pandèmia, quan la resta d’establiments de venda de llibres romanien tancats. El tancament de bars, restaurants i hotels també va suposar una dificultat extra per fer arribar els exemplars de les publicacions als lectors acostumats a consumir els diaris en aquesta mena d’establiments. A més, determinades teories sobre la capacitat del paper per transmetre el virus –llavors i ara totalment descartades per l’OMS i per les autoritats sanitàries- van suposar un increment extra de les dificultats.
Malgrat tot, els mitjans han seguit complint dia rere dia el servei públic d’informació als seus lectors, mantenint-los plenament informats sobre l’evolució de la malaltia, les mesures a prendre per evitar els contagis, la importància de descartar les notícies falses i assegurar-se una informació creïble i de qualitat a través dels mitjans les capçaleres dels quals són una garantia d’informació veraç, contrastada i de qualitat, descartant les notícies aparegudes a les xarxes sense cap garantia de veracitat.
La crisi, com la pandèmia, no ha finalitzat. Caldrà un llarg procés de recuperació de la publicitat i de les subscripcions, però sobretot un gran esforç de les administracions públiques en suport a un instrument, com és el de la comunicació local de proximitat, que s’ha demostrat fonamental per tal de mantenir els ciutadans degudament informats sobre la pandèmia