Diverses maneres d'entendre el fet arquitectònic

Conclusions de Silvia Farriol sobre les jornades ARQUINFAD “Llenguatge versus estil”

Entre el tres i el dinou de maig de 2022 es van realitzar quatre jornades en Cosentino City Barcelona, organitzades per ARQUINFAD – Associació interdisciplinària del disseny de l'espai, amb el títol i lema LLENGUATGE VERSUS ESTIL. Una aproximació a l'actualitat de l'habitatge en el marc del Festival d'arquitectura de Barcelona. 

Les jornades tenien com a objectiu principal reflexionar sobre la vigència de diferents projectes d'habitatge social que han estat guardonats amb el Premi FAD d'Arquitectura, a partir de la presentació i posterior debat amb els seus autors. Les quatre sessions, en format conferència o xerrada distesa i informal, han estat moderades per l'arquitecta Sílvia Farriol, presidenta de Arquinfad de 2009 a 2018.

Després de l'èxit d'assistència i participació en les quatre jornades, Sílvia Farriol va realitzar un interessant exercici de síntesi i concussions, compartit a través del següent text: 

Mitjançant l'anàlisi de l'obra dels 4 equips convidats per la qual han obtingut el premi FAD d'arquitectura i que han treballat el tema de l'habitatge, públic o privat, i ateses les particularitats de l'obra premiada, s'ha passat a continuació, en cada cas, a una reflexió més general sobre la formalització d'un aspecte predominant de tota la seva obra, passant del particular al general en l'espai i en el temps. 

Això ha permès una anàlisi acurada de cadascun dels temes tractats en les xerrades respectives des del moment present i també de cara al futur, tenint en compte el moment de canvi que s'imposa amb els temes referents a l'ecologia i a la sostenibilitat en la construcció. S'ha considerat important el tema de l'aproximació a les preexistències mediambientals en el lloc d'implantació de l'objecte arquitectònic considerat com a tal: com un objecte que passa a canviar el mitjà i al qual se li demanen uns mínims quant a la seva adaptació al lloc. D'aquí s'ha passat a analitzar quins són els elements que conformen el llenguatge actual de l'arquitectura i tractant de veure cap a on pot anar aquest llenguatge en el futur... 

Les quatre trobades han evidenciat com els diferents tractaments formals i la manera de solucionar les exigències projectuals en cada cas han donat com a resultat molt diverses maneres d'entendre el fet arquitectònic, com no podia ser d'una altra manera. El respecte pel lloc i les preexistències particulars de cada cas, han donat com a resultat unes operacions d'habitatge col·lectiu adaptades als temps actuals quant a diferents temes: els canvis que experimenten les maneres de vida i les relacions entre les persones i la introducció en els projectes de distribucions interiors dels habitatges que amplien el tradicional concepte de sala d'estar, menjador, cuina, tres dormitoris i dos banys a uns espais més indefinits i menys jerarquitzats quant a la mesura. Això permet una manera de viure i conviure més flexible respecte a la utilització de l'espai interior i que s'acompanya d'una incorporació molt significativa del canvi de relacions de l'habitant amb l'espai habitable: l'aparició generalitzada de terrasses individuals que permeten que una part de la vida es pugui desenvolupar a l'aire lliure amb una millor comunicació amb l'exterior i el desig de canviar les nostres relacions amb la naturalesa que ens envolta i que passa així a formar part de manera més real en les nostres vides. 

Es pot també fer patent últimament cert canvi en les polítiques de les administracions públiques quant a la rigidesa normativa tant en la superfície dels habitatges com en la distribució dels espais tant interiors com exteriors. Es té en compte la possibilitat que els veïns arribin, o puguin arribar, a una convivència dins del mateix edifici que afavoreixi les relacions entre tots ells i que els doti d'uns espais comuns que, moltes vegades, contribueixen a ampliar la superfície d'utilització dels propis habitatges per a activitats no tan sols de comunicació entre les diferents plantes com d'un ús més col·lectiu d'aquests espais comuns. 

Esperem que això no sigui una anècdota dins de les polítiques públiques d'habitatge social, més aviat que suposi un primer pas per a millorar les nostres ciutats i fer millor la vida dels ciutadans. 

Han participat com a ponents en “Llenguatge versus estil”:
1 – dimarts, 3 de maig: Jens Richter (Estudi Herreros) + Mariona Benedito (MIM-a) – De com resoldre els espais exteriors en una comunitat residencial. Fins on aquests espais afavoreixen la socialització dels seus usuaris i la convivialidad del conjunt. 
Habitatges Sant Boi (Premi FAD 2020), habitatges dotacionals Sant Feliu de Llobregat, habitatges Marsella.
 
2 – dimecres, 11 de maig: Mercè Berengué (Roldán-Berengué). De com es projecten els espais comunitaris en les operacions de rehabilitació del patrimoni arquitectònic perquè permetin les relacions entre veïns sense alterar el valor patrimonial i formal, de manera que no es perdi l'aspecte bàsic del conjunt rehabilitat. Fabra& Coats (Premi FAD 2021), torre habitatges Plaza Europa.

3 – dijous, 12 de maig: Emiliano López (López-Rivera). De la flexibilitat de l'espai arquitectònic. Exterior – interior, públic – privat, col·lectivitat – individualitat. 
Habitatges socials a Sant Andreu (Premi FAD 2008), habitatges socials a Mallorca.

4 – dijous, 19 de maig: Óscar Tusquets (Studio Per). Del concepte d'interior i el canvi de paradigma de la vida a l'habitatge dels anys 70 i a l'actualitat. Una mirada a les seves actuacions innovadores, als habitatges dels seus inicis vists des del moment present. 
Casa Rognoni (Premi FAD 1978), Casa Regàs, Carrer Gènova, Reus, Barcelona, maig 2022.