Els Sets Savis de Grècia

Carles Duarte i Montserrat Poeta i lingüista

Que la nostra cultura ve d’Atenes, Roma i Jerusalem, ja ens ho recordava George Steiner. La Mediterrània ens ha dut bona part de la nostra manera de ser i d’entendre el món. Hi hem de vincular des dels ceps i les oliveres i els seus fruits, tan presents en la nostra dieta, als fonaments de la nostra vinculació amb l’art i el pensament, des del Partenó a la Bíblia, passant per Ovidi. Que ningú no se sorprengui, doncs, si avui em remeto a les reflexions dels Set Savis de Grècia, veus antigues que formen part dels pensadors anteriors a Sòcrates, Plató i Aristòtil. I m’hi aturo sense desentendre’m gens de la nostra actualitat, perquè sentències tan antigues conserven avui la seva vigència després d’haver quedat arrelades a la memòria col·lectiva europea. Els impulsors catalans de l’anomenat Procés van tenir ben clar des de l’inici el que, segons Climent d’Alexandria, va escriure Museu: “sempre l’art és molt millor que la força”, i que un dels Sets Savis, Cleòbul de Lindos, refermava així: “No fer res amb violència”. La manca de violència que va caracteritzar l’acció dels organitzadors de l’1 d’Octubre ha estat una circumstància que sens dubte ha influït d’una manera favorable en les decisions adoptades per jutges alemanys, escocesos o belgues o ben recentment pel Consell d’Europa.

L’aproximació a aquells savis de l’antiguitat ens permet retrobar consells que tant polítics com periodistes convindria que tinguessin molt en compte. En reprodueixo alguns que em semblen a hores d’ara prou escaients. D’una banda, Soló d’Atenes defensava: “Res de més”, és a dir, reivindicava la contenció a l’hora d’explicar la veritat i ens convidava a cenyir-nos-hi; entre d’altres raons perquè, com ell mateix assenyalava, és preferible que “No diguis el que no saps”. I hi podríem afegir aquesta frase de Quiló d’Esparta, que ens recomana prudència: “Que la teva llengua no corri, que la ment la precedeixi”, que és una clara invitació a evitar expressions irreflexives que al cap de no-res ja ens adonem que hauríem pogut estalviar-nos perquè són imprecises o injustes.

I és que de vegades ens traeix un excés de confiança en nosaltres mateixos, fruit sovint de la convicció que som com ens agradaria ser i d’una impressió equivocada sobre la percepció que els altres tenen de nosaltres i dels nostres actes. No és estrany, doncs, que el mateix Quiló d’Esparta preconitzés “Coneix-te a tu mateix”, una dita que, segons Pausànies, presidia l’entrada del temple d’Apol·lo a Delfos.

En aquesta etapa del conflicte polític, després de la formació d’un nou Govern de la Generalitat, presidit per Pere Aragonès, i dels indults concedits pel Govern de Pedro Sánchez, fa tot l’efecte que alguns dels actors més rellevants han optat, davant de la situació que pateixen presos i exiliats polítics i les seves famílies, per fer cas, malgrat els escarafalls de la dreta més combativa, de la recomanació de Cleòbul de Lindos: “La mesura és el millor”. Aviat sabrem, si han encertat a actuar seguint el que Pítac de Mitilene postulava: “Reconeix el moment oportú”.

Enmig de l’enrenou i els neguits d’aquests temps convulsos, tornar a la saviesa dels antics ens pot ajudar a veure-hi més clar.