Entrevista a Joan Maria Bigas, Director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB.
AMB té un paper molt important i sovint desconegut en relació a la mobilitat de l'àrea metropolitana, em pot resumir com és la seva funció?. L'AMB té una funció molt important en la planificació i gestió de la mobilitat metropolitana. La llei de 2010 que crea l'AMB estableix que l'AMB és la única administració local responsable i titular dels serveis de transport públic d'autobús de l'àmbit dels 36 municipis inclosa Barcelona. També és la responsable de la prestació del servei de metro a través de la seva empresa pública FMB. És l'encarregada de l'ordenació del servei del taxi i del servei de bus turístic també del seu àmbit territorial. Ha de promoure i gestionar la mobilitat sostenible, i finalment, té responsabilitats en la gestió de la xarxa viària bàsica, conjuntament amb altres administracions. Per tant, tots els àmbits de la mobilitat estan gestionats per l'AMB, alguns en exclusiva, com és el cas del transport públic.
¿La nova normalitat provoca una nova mobilitat?. En efecte ens trobem en una època que marcarà una certa disrupció en la mobilitat tal com la coneixíem. És el que s'anomena nova mobilitat. Es caracteritza per una reducció de la mobilitat per treball i educació, associada a l'increment del teletreball, que no sabem encara quin abast tindrà en el futur, si es mantindrà a uns nivells alts o moderats. També hi ha una derivació de la mobilitat col·lectiva cap a la mobilitat personal, ja sigui en vehicle privat o en mitjans com anar a peu, en bicicleta, patinet, etc. I finalment, tothom té consciència que la nova mobilitat ha de ser el màxim de sostenible possible, justament per contribuir a la neteja de l'aire i ajudar a la contenció de les malalties.
Els últims mesos el Coronavirus ho ha canviat tot, quines iniciatives i estratègies s'han desenvolupat des de AMB?. L'AMB s'ha posat a treballar des del primer moment per tal d'afrontar la crisi sanitària en l'àmbit del transport. Així, hem mantingut operatius els serveis de transport públic, bicicleta pública i altres, seguint en tot moment els requeriments de les autoritats sanitàries. Aquest fet ha produït un notable increment de la despesa que de moment l'AMB està afrontant en solitari a l'espera dels fons que han d'arribar d'Europa i d'altres administracions. Aquest fet ha permès mantenir el dret de les persones a la seva mobilitat en les millors condicions sanitàries possibles, i mantenir també els llocs de treball de les empreses. També hem elaborat i aprovat un document amb àmplia participació, l'anomenat "Acord per a la nova mobilitat metropolitana", el qual pretén ser la guia d'actuació durant els propers mesos sota quatre eixos bàsics: unes ciutats amb més bicicletes i els vianants, mantenir el transport públic com a eix central de la mobilitat, promoure un acord per a la nova mobilitat a les empreses i àmbit educatiu, i impulsar les Zones de Baixes Emissions com ara la de les Rondes de Barcelona.
La mobilitat està canviant per molts motius, les noves dinàmiques residencials, el teletreball, la urgència climàtica; com es planifica i es gestionen aquests canvis en una zona densament poblada com és l'àrea metropolitana de Barcelona?. La tasca de l'AMB com hem dit arriba a tots els mitjans de transport, i per tant es va adaptant contínuament als canvis que vostès esmenten. Hi ha instruments com el Pla metropolità de mobilitat urbana que ens ajuden a dur a terme aquest treball. I quan es produeixen canvis estructurals o disrupcions importants, com ara la crisi sanitària, els abordem amb instruments específics com l'Acord per a la nova mobilitat metropolitana que he esmentat anteriorment. Tots aquests plans sempre són objecte d'una àmplia participació dels ciutadans, associacions, institucions acadèmiques i els agents socials i econòmics, ja que comptem amb estructures estables de participació com ara el Consell de mobilitat de l'AMB.
Vianant, patinet, bicicleta, cotxe, transport públic. Com pensa que canviarà la mobilitat en els propers anys?. És difícil de dir de forma precisa. Disrupcions com ara la crisi sanitària, la millora de les bateries elèctriques o l'extensió de les tecnologies de la informació, entre d'altres, fan que el sector de la mobilitat estigui sotmès a un canvi continu i accelerat, no exempt de tensions. En la meva opinió el transport públic seguirà sent l'eix imprescindible de la mobilitat metropolitana, la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal incrementaran el seu ús, i el cotxe veurà fortament restringida la seva circulació en àmbits urbans degut a la necessitat de millorar la qualitat de l'aire i ampliar les zones per a vianants, bicicletes, i zones verdes. I tot plegat en un context generalitzat d'electrificació de les ciutats i de la seva mobilitat, ja que l'electricitat és l'única font d'energia actualment viable que garanteix zero emissions en zones tan sensibles com les urbanes i metropolitanes, on es concentren, habiten, treballen i interaccionen milions de persones.