La premsa del futur és la que entengui que Internet s’assembla més a Google que al New York Times

Per Xavier Jiménez, Barcelona.

Entrevista a Marc Vidal conferenciant i consultor en Transformació Digital. Analista econòmic i divulgador tecnològic. LinkedIn Top Voices 2019 i Top100 Forbes Influencers 2020. Temes que sol tractar: futur, economia, tecnologia, comunicació i transformació digital

World Wide Web va nàixer en 1993 va créixer ràpidament i actualment ja no ens podem imaginar viure sense la xarxa, hem arribat a la majoria d'edat de la digitalització?.

El web s'ha convertit en una plaça pública, una biblioteca, un consultori mèdic, una botiga, una escola, un estudi de disseny, una oficina, un cinema, un banc i molt més. Per descomptat, amb cada nova característica, cada nou lloc web, la divisió entre els que estan connectats i els que no augmenten, de manera que és indispensable fer que el web estigui disponible per a tothom.

La xarxa, avui dia, és a la meitat del món. Més de 4000 milions de persones té accés a la xarxa. És urgent garantir que l'altra meitat no segueixi sense connexió i que tots contribueixin a un web que impulsi la igualtat i les oportunitats per a tothom. Estem davant d'una de les amenaces a l'equilibri més gran que mai hem viscut i té a veure amb el moviment de milions de persones pel món buscant un de mode de vida determinat, en la majoria dels casos buscant sobreviure. La xarxa no dóna de menjar, però ajuda a que es generi el coneixement perquè això pugui passar abans.

Ens ve damunt una sèrie de canvis disruptius amb la consolidació de la intel·ligència artificial, el 5G i el Big Data, ja tenim la tecnologia però la societat està preparada?.

El web és per a tots i col·lectivament tenim el poder de canviar-la. Estem en l'última etapa de la Quarta Revolució Industrial a mig món, però queda un altre ancorat en alguna revolució anterior. Internet, el digital, va ser la clau de està transformació digital que viu el nostre entorn però no ho ha estat per a tots, no ho està sent. Fem servir la xarxa, tots, des de la perspectiva que va ser un regal, un regal a la humanitat que podia canviar-ho tot i a bé. Exigim l'ús correcte i raonable a tot tipus d'organitzacions i institucions. El blockchain, la intel·ligència artificial, el big data, la privacitat, el coneixement, la desigualtat i el desafiament de l'accés universal seran les claus perquè la xarxa sigui l’element més disruptiu (en positiu) que ha viscut l’humanitat.

El Blockchain és una altra tecnologia cridada a canviar moltes coses, es pot reinventar la democràcia a partir de la traçabilitat i un nou model de participació ciutadana?.

Realment, blockchain no és més que una nova forma d'emmagatzemar, transmetre i verificar la informació d'una manera que sigui més segur i més fàcil d'accedir. Quan es posa així, sona bastant senzill. No obstant això, el que ho fa complicat és que, a l'igual que la impremta al segle XVI o la pròpia xarxa, l'adopció de blockchain canviarà completament la forma en què ens comuniquem i transaccionem entre ells. És per això que és determinant. Blockchain ens canviarà desenes d'aspectes importants en la nostra vida i transformarà notablement el món que ens envolta. De veritat, és així. Encara que et vingui com una cosa llunyana, et sona com et sonaven les xarxes socials en l'any 2003 o les plataformes col·laboratives en 2009. No et sonaven. Veurem fins quin punt podem generar elements que afectin a la democracia. Ara per ara, el vot electronic no és segur. Si parles amb els màxims experts tecnològics, la majoria et diran que de moment la garantia electoral es l’actual. Veurem en el futur.

L'evolució de la xarxa i l'economia s'ha reflectit en els últims 30 anys en el pas dels punto.com, als portals verticals i a l'e-commerce, quin és el pròxim pas?

Si et refereixes a un futur no molt llunyà, la xarxa serà un lloc d'aprenentatge, un lloc per assimilar la manera en què la tecnologia va a anar canviant tots els contractes socials que ens envolten ja siguin culturals, polítics, econòmics i educatius. Si et refereixes a un futur llunyà, és molt difícil imaginar-ho perquè estic segur que alguna tecnologia que encara desconeixem modificarà qualsevol imatge que ara puguem tenir. 'Blade Runner' succeïa en un imaginari novembre de 2019, és a dir, ara. Allà sortien replicants però no mòbils ni Internet. El problema no és la tecnologia, el problema som nosaltres que ens hem estat preparant durant milers d'anys per ser una espècie que sigui capaç de gestionar dades, la memorització absoluta i la comprensió lectora. Però ha arribat una màquina que fa això milions de vegades millor que nosaltres. Veurem com aquesta xarxa del futur és capaç de donar resposta a un canvi casi biològic que estem patint.

No puc perdre l'oportunitat de preguntar per dos temes que afecten directament el meu sector; els mitjans de comunicació i els murs de pagament s'estan reinventat i aprenent a conviure amb la immediatesa de les xarxes i les fake news, els murs de pagament seran l'única manera de mantindre la qualitat i una certa independència editorial?.

Internet fa més de dues dècades va transformar la vida quotidiana de les persones i va interrompre els models comercials existents d'una manera que mai podria haver estat prevista pels directius de la premsa en aquest moment. Les tecnologies virtuals que afecten la realitat tal com l'entenem i la gestió criptogràfica de les dades en forma de 'moneda' tenen el mateix potencial disruptiu sumats. La manera en què les empreses entenguin aquesta comptabilitat distribuïda, aquesta barreja tecnològica que els afectarà, determinarà el futur d’aquestes. Crec que és un error creure que la premsa del futur és la que replica la de paper, la subscripció, etc. La premsa del futur és la que treballi entenent que Internet es Internet i s’assembla més a Google, a Facebook o a Amazon que al New York Times o al The Guardian. Sabem que la premsa explora el propi entreteniment a la vegada que informa. S'acosta una nova revolució en el món de l’entreteniment i de la informació i no és només si et poses o no unes ulleres de realitat augmentada o virtual o si el meteoròleg es presenta enmig d'un cicló. Lo rellevant serà que els consumidors finalment decidiran com reben el contingut ja quines empreses donaran suport a partir d'això, la manera més immersiu possible l'únic que serà és la interfície pel qual lliuraran un immens cabal de dades que s'estructuraran comercialment a la 'cadena de blocs ‘. En la majoria dels casos, només pagaran per experiències molt completes. 

Enguany serà la fi de les cookies Google els eliminarà de Chrome el navegador de referència, el món de la publicitat i la comunicació també canviarà de manera radical, però guanyarem realment privacitat els usuaris?.

Les noves tecnologies, incloses les que supervisen i recopilen dades sobre la persona constitueixen una amenaça per a la privacitat en aquest sentit. Per això es modificara el tema de les cookies a Google o a Facebook. Però no és l'única zona de conflicte. Passa en el comerç digital, a la sexualitat, en el transport, en l'educació o en la vida en general. Som aspersors de dades escampant sobre nosaltres sense massa control. Tenim la sensació que ningú fa servir tota aquesta amalgama de dades en positiu o només en positiu. Sospitem. I fem bé. Pero portem temps pensant que podem acceptar aquest pagament amb les nostres dades per serveis ‘gratuïts’. Lliuro la meva privacitat i a canvi obtinc coses 'gratis'. Aquesta percepció del món s'ha instal·lat i és un risc enorme. Privacitat és sinònim d'autonomia, de presa de decisions independents, de no patir influència externa abans de prendre-les. L'individu autònom analitza, reflexiona sobre les seves opcions i pren decisions individuals sense una influència externa indeguda. A mesura que les noves tecnologies eliminen la privacitat, la nostra autonomia està amenaçada. L'augment de les dades sobre la manera com els individus es comporten, les seves preferències i aversions, i les seves respostes emocionals a diversos estímuls, els fa més fàcils de manipular i controlar. Probablement per això alguns ja han decidit que els està bé i millor no fer molt al respecte. Tot el que sigui poder decidir si vull o no deixar rastre digital és bo. Vull decidir quan i a qui li cedeixo el meu historial.

Quin altre canvi o canvis hem de tindre present en un futur pròxim?.

Més que canvis, tindrem un detonant. Les xifres semblen indicar que anem cap a una crisi. Que això es converteixi o no en una depressió econòmica dependrà de molts factors. És evident que, amb les poques mesures que s'estan prenent en alguns països com Espanya, no sembla haver-se entès que el problema és com gestionem l'automatització del mon. El futur conjuga un verb, ‘reiniciar’, i sembla que es vol conjugar ‘reconstruir’. Error. El tren de la modernitat ja ha sortit. Hi ha països que tenen un pla integral d'Intel·ligència Artificial, no tan sols una nomenclatura a un cartipàs. Hi ha consells de ministres a Europa que treballen en veure com s'enfronta a la mutació de 107 milions de llocs de feina. Hi ha països que estudien en com ens enfrontarem a la reducció de l'ocupació per la tecnologia o la reducció de la jornada perquè sigui més eficient. I nosaltres estem discutint coses molt menors des del punt de vista de la vida de la gent. Històricament, els grans canvis van ser a partir d’una tecnología, després economics, després socials, culturals, artístics i finalment politics. En aquest ordre. Al revés no funciona.