Les eleccions del 14F són les més vulnerables que recordo

Per Xavier Jiménez, Barcelona.

Domingo Sanz és llicenciat en Ciències Polítiques i un estudiós dels processos electorals. Escriu de manera regular articles i opina en diferents mitjans de comunicació com el diari Canal4 De les Illes Balears.

Quins canvis substancials s'han produït entorn de les eleccions del 14 F a Catalunya?

 Amb tot el que ha succeït fins al moment, qualificaria les de l'14F com les eleccions més vulnerables que recordo, i no només de Catalunya. També ho van ser les de 2017, celebrades sota el 155, però aquest 2021 s'està arribant molt més lluny.

Es va començar per inhabilitar qui tenia dret a convocar-les, ja que si es tractava de seguir castigant l'independentisme podrien haver posat una multa i, en aquest cas, el més probable és que la sentència no hagués acabat a Europa, que és el que passarà amb aquesta.

Es va seguir, des de La Moncloa, digitant a Illa per seduir els electors que són més vulnerables a la publicitat subliminal, ja que l'exministre porta gairebé un any d'avantatge a la resta de candidats en aparèixer cada dia en portades i pantalles per una bona causa, encara que la seva gestió estigui molt lluny d'haver triomfat.

Finalment, s'acaba recorrent de nou als tribunals per aconseguir que anul·lin un ajornament electoral que, a més de rebre el suport dels sanitaris per tal d'evitar que la por al contagi es convertís en el protagonista del 14F, va comptar també amb el vot a favor del 87% del poder parlamentari que ha de renovar-se. El 13% restant pertany al partit d'Illa.

Davant de tant setge, va concloure que si els partits independentistes no han demanat la presència d'observadors internacionals per a aquest procés electoral és perquè senten de prop i fort el suport del seu electorat. Espero que, si guanyen, ningú s'atreveixi a impugnar els resultats, ja que no em cap el menor dubte que sempre apareixerà algun jutge que, per tal de desestabilitzar l'ordre de la unitat d'Espanya, admeti a tràmit qualsevol demanda i imposi mesures cautelars.

D'altra banda, i en el pla polític que és l'únic que hauria d'estar present en una convocatòria electoral, un canvi substancial que aprecio no ho és tant que la causa de la República segueixi monopolitzada en exclusiva pels independentistes, que també ho era el 2017, com el fet que, des de llavors, la Monarquia que encara defensa tot l'espanyolisme, per activa o per passiva i de qualsevol signe, no hagi fet més que avergonyir a la immensa majoria amb les seves corrupcions. En aquest sentit, les referències de Pablo Iglesias a la república al setembre i desembre de 2020 semblen més oportunistes que una altra cosa, davant la imminència de les eleccions en un territori "republicà" com Catalunya.

Evidentment, no ens podem oblidar de la pandèmia, encara que aquest és un fenomen global

A qui afecta més el previsible augment de l'abstenció per la por al COVID?

En circumstàncies normals, la pandèmia no tindria per què afectar de manera desigual als electorats dels diferents partits, ja que es tracta del factor por i pocs hi ha tan transversals. De fet, la demoscòpia no s'està atrevint a desglossar l'abstenció produïda pel COVID per preferències polítiques dels enquestats, cosa que es podria haver investigat. Jo no he vist aquests sondejos.

Però les circumstàncies a Catalunya no són normals i és justa la preocupació per la desmobilització de l'espanyolisme que Inés Arrimadas va manifestar quan es van convocar les de l'14F. En aquest cas, qualsevol dificultat afegida per anar a donar la batalla, encara que sigui la de les urnes, afectarà en major mesura als electors més passius que a la resta.

Però quan es prenen decisions manifestament injustes ressusciten fins als morts, i la sentència dictada per mantenir la data de l'14F s'ha tornat de manera tan evident en contra de el propi tribunal, que fins ha permès que aflori una mostra valuosa de l'electorat per avaluar, sense necessitat de fer enquestes, els efectes de la COVID sobre l'abstenció.

En canvi, si analitzem els resultats d'altres urnes convocades també en pandèmia, però sense jutges pel mig, comprovarem que els comportaments dels votants al País Basc i Galícia el 2020 van confirmar tant les enquestes com les tendències de les eleccions celebrades el 2019, tot i que l'abstenció va créixer 10 i 15 punts, respectivament, en relació amb les dues autonòmiques anteriors. En aquests casos, la por de virus no distingeix massa de colors polítics.

L'augment del vot per correu és un altre element molt a tenir en compte?, pot ser decisiu?

 Pot ser decisiu, ja que tot fa pensar que alguns diputats es decidiran per unes desenes de vots, però a mi em resulta impossible saber en quina mesura i a quines candidatures afavorirà o perjudicarà. En aquest cas, tant pot ocórrer que la por a votar presencialment a les urnes del 14F hagi servit perquè alguns electors espantats acudissin a Correus com que, molts d’altres la por no els hi afecta, hagin decidit assegurar el seu vot, també per correu, davant la inseguretat que es constitueixin les meses electorals o es produeixin altres incidents que puguin anul·lar la votació.

Com afectarà segons els seus càlculs l'anomalia produïda pel gran nombre d'al·legacions que s'han realitzat per a no formar part de les meses electorals?

És al que em referia quan contestava a la pregunta dels efectes de l'abstenció. El fenomen de les al·legacions em sona a una mena de reacció a la defensiva dels desmobilitzats. El fet que, no havent acabat encara el termini per a presentar al·legacions, el seu nombre hagi superat el 25% del total de convocats a les taules és un altre més dels fenòmens que converteixen aquestes eleccions en úniques i, per cert, també per aquest motiu vulnerades.

Entre parèntesis, tal quantitat d'al·legacions suposen una mena de justícia poètica, però també carregada de drames aliens, contra uns jutges que haurien d'abandonar voluntàriament la seva professió, encara que només fos per decència, ja que potser podrien haver donat un termini a la Generalitat perquè corregís les deficiències en l'ajornament aprovat. I potser aquestes al·legacions siguin també, amb permís de GGM, la crònica d'un càstig electoral anunciat contra un PSOE que es va quedar sol en defensa del que ara rebutja el 25% de l'electorat. I, després d'un primer anàlisi, rebutjat en major proporció pels seus electors que pels independentistes, dit sigui de pas.

Aquestes al·legacions, enteses com la reacció espontània d'uns electors elegits aleatòriament, es constitueixen en una mostra de gran valor demoscòpic i que no podíem imaginar. I com que, d'altra banda, proporciona una informació no sotmesa a les limitacions informatives que estableix la normativa, pot fins passar que l'anàlisi detallada d'aquestes "abstencions actives" i proclamades per anticipat es converteixi en protagonista inesperat de l'última setmana de campanya.

Per la meva banda, amb l'encreuament de nombres que he pogut realitzar fins al moment, i al marge sempre de qualsevol especulació, puc confirmar que, a diferència del vot per correu, aquí sí que es confirmen els temors que preocupen la líder de Ciutadans.

De moment, és el que m'atreveixo a dir. Dimecres que ve, o el dijous, disposaré de les dades definitives de les al·legacions i la seva distribució territorial, de manera que podré fer una estimació dels resultats a les urnes, al menys pel que fa al % de vots que rebrà cada bloc i, amb menor fiabilitat, els d'ERC i JxCat per separat. Seguirem ...

Al marge de la pregunta, les negatives amb les que l'autoritat competent està responent a moltes al·legacions avalades per certificats mèdics suposen l'exercici d'un autoritarisme cruel i gratuït contra particulars que al mateix temps estan amenaçats amb multes importants.

Aquest abús institucional no només afegeix una altra vulnerabilitat al 14 F, sinó que confirma una pràctica repressiva ordenada des del poder polític i executada durant les anomenades festes de la democràcia.

 Té les mateixes garanties de transparència els resultats del vot per correu que els vots presencials?

 Les mateixes garanties impossible doncs, llevat d'excepcions, tot el que es guarda durant diversos dies abans de ser revelat és, per definició, i tornem al títol del principi, més vulnerable que el que només es guarda durant unes poques hores i està sent vigilat cada instant per desenes de mirades desconfiades.

Però, valgui l'oportunisme per celebrar una excepció. Allà segueixen, triomfadores i gràcies a que van estar ben guardades, les urnes que, tant buides com plenes, van patir la major persecució que es recorda de la història de les democràcies i, en canvi, van arribar invioladas fins als col·legis electorals i van aguantar ferms fins als recomptes i la proclamació dels resultats.

Una altra vulnerabilitat d'aquestes eleccions, disculpa que m’allargui, serà el de el cens CERA amb la dificultat afegida del vot pregat. Va haver-hi manipulacions massives de vots CERA procedents d'Argentina amb el cas Mapau a les autonòmiques de les Illes Balears l'any 1999, que van acabar amb la condemna de diversos funcionaris de Govern de Jaume Matas. També vaig detectar alteracions en la informació que Interior oferia dels censos CERA a Castella Lleó per a les eleccions generals de l'20D de 2015, que el citat Ministeri va solucionar amb una nota de premsa "corregint errors" el 7 d'octubre de 2016, és a dir, gairebé deu mesos després de celebrades les eleccions, però sense donar la menor explicació sobre el que havia passat.

Fa dues setmanes, unes quantes persones de Mallorca que estem promovent la reforma de la LOREG, vam dirigir un escrit al Ministeri de Marlaska per comunicar-li noves deficiències que apareixen en la informació electoral que ensenyen a la seva web oficial, i també sol·licitar-li que aquesta gestió sigui transferida a l'INE en la seva totalitat, de manera que Interior, en el futur, s'abstingui de gestionar qualsevol informació dels processos electorals. Entre altres coses, convé aclarir que, així com l'INE és citat en la LOREG per la gestió que realitza dels censos, el Ministeri de l'Interior no apareix en cap dels seus 209 articles, per la qual cosa es tracta d'una més de les imposicions autoritàries dels successius governs de l'estat a la qual, només faltaria, ni PP ni PSOE han renunciat, i tampoc la seva reforma ha estat posada com a condició per recolzar les seves successives investidures quan aquells no han disposat de majoria absoluta al Congrés.

Creu que és possible que s'intenti impulsar en el futur una llei electoral específica per a Catalunya, en la qual prevalgui la creació de govern per part de la llista més votada?. 

 El PP ho porta plantejant a nivell estatal des de fa temps, especialment per a les municipals. Significa donar més pista a l'autoritarisme i, per tant, una molt mala notícia per a la democràcia, especialment per la incapacitat de la classe política espanyolista per reformar després les lleis, per molt que fracassin o per adaptar-les als canvis socials. Per definició, la democràcia és aprenentatge i pràctica del diàleg, de la negociació i de la necessitat d'arribar a acords entre diferents. Si s'implantés aquesta norma, aquestes pràctiques tan necessàries, que signifiquen també "formació contínua" en democràcia, quedarien descartades per uns resultats a les urnes que, especialment des de que va finalitzar el bipartidisme, tan corrupte, podrien llançar majories minoritàries ridícules, però que donarien dret a formar govern. Encara que a Catalunya aquesta idea de la democràcia com a diàleg i acords està molt més assentada que a la resta de l'Estat, aquesta norma també acabaria perjudicant. Sembla evident que alguns polítics volen esquivar el de la "cultura de l'esforç", en aquest cas per aprendre a negociar, de la qual tant parlen.

Quines eines o sistema proposa per a millorar els processos electorals tenint en compte l'evolució de la nostra societat i de la tecnologia des de la restauració de la democràcia?

Aquesta pregunta dóna per a diversos llibres, però la seva resposta no pot esperar tant. Avui és un lloc comú que la democràcia està en perill a tot el món i el seu enemic viu dins. Es diu autoritarisme de qualsevol intensitat, tant aquí com a la USA de Trump o en Myanmar. En canvi, en el que no hi ha consens és en la resposta necessària per combatre aquest risc.

La meva opinió és que procedeix una revolució democràtica protagonitzada per la pròpia societat a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, com a quart poder, orientada a una reforma de les lleis electorals que multipliqui i converteixi en permanent la força de l'electorat davant uns partits polítics que s'apunten a l'immobilisme legislatiu del que els interessa a ells des del mateix moment en què decideixen competir a les urnes, i més si aconsegueixen poder parlamentari o posicions de govern.

Ho han demostrat Ciutadans i Podem, dos partits que han pogut condicionar a les reformes electorals seus suports a les investidures de Rajoy i Sánchez i no ho van fer, pagant després un preu caríssim a les urnes, sobretot els primers. En canvi, per posar un exemple col·lateral però que no es recorda prou, CiU sí que va ser capaç d'obligar a Aznar a acabar amb el Servei Militar Obligatori, pujant a el carro de la moguda d'al·legacions / insubmissions massives que es produïen amb cada crida a files.

Telegràficament, els canvis que ha de reclamar la societat amb el suport dels mitjans i les xarxes que s'estan jugant la seva llibertat i futur en aquesta partida, haurien de pivotar al voltant de 1) Cada vot a l'urna ha de valer el mateix que un vot al parlament; 2) Llistes obertes; 3) Limitació de mandats; 4) Procediments viables per a la revocació de parlamentaris; 5) Avaluació periòdica dels grups parlamentaris per part de l'electorat; 6) Implantació generalitzada de la democràcia directa per votar no només "a qui" sinó també "el què", és a dir, referèndum, paraula maleïda a Espanya; 7) Introducció del vot "en contra de" una candidatura determinada, el que reduiria l'abstenció i els vots nuls i en blanc; 8) Implantació generalitzada de sistemes de votació a través d'Internet; 9) Intervenció judicial immediata de tots els diners de qualsevol candidatura finançada il·legalment. Fa molts anys que tots els pagaments i ingressos a realitzar pel PP i el PSOE haurien d'estar sent autoritzats per administradors judicials.

Deixa’m acabar aquesta resposta amb un aplaudiment ben potent als periodistes que van deixar amb la paraula a la boca a Trump, i també a les xarxes socials cada vegada que, en l'exercici de la seva llibertat d'empresa, i assumint els seus riscos, cancel·len els comptes de Trump i dels seus aliats fora d'USA, vegeu el cas de Vox a Espanya.

En canvi, manifestaré el major menyspreu pels periodistes espanyols que van suportar al per fi identificat "M. Rajoy " quan es va permetre la xuleria d'aquelles declaracions als mitjans a través del plasma, enmig de la primera pluja de papers de Bárcenas.

Pensa que estan errant de manera significativa les enquestes més recents sobre els resultats del 14F?

En períodes d'inestabilitat les enquestes solen fallar bastant, i és evident que, per algunes de les causes descrites a del principi, i també per altres, Catalunya està travessant temps convulsos. Recordarem el primer gran fracàs d'una demoscòpia encara en potència, quan ni es va aproximar a la dimensió real de l'enfonsament d'UCD el 1982, les primeres després del cop d'Estat del 23F. Més tard, les eleccions de 2004 després de l'atemptat de l'11-M van venir a demostrar que les maldats comeses pels polítics en temps de xoc són capaços de canviar en menys de tres dies el sentit del vot de milions de persones.

Finalment, les de 2017 a Catalunya també van fer fracassar unes enquestes, ja que no recordo cap que col·loqués a JxCat per davant d'ERC tot i que, en aquest cas, cal reconèixer que la diferència van ser uns pocs milers de vots.