Reciclem bé. Separem bé.
La nova campanya per al foment de la recollida selectiva dels residus domèstics porta per nom “Reciclem bé, separem bé” i s’adreça als no recicladors.
Amb un tot amable, els recorda que el contenidor de la fracció resta és per als residus que no es poden reciclar, no per a l’ús dels que no volen reciclar i posa un exemple bàsic com les ampolles de vidre, que no s’han de dipositar al contenidor gris sinó el verd, per als residus d’envasos de vidre. En l’anunci apareix un dels principals motius que esgrimeixen els no recicladors que és la mandra. Igualment, remarca que la tasca de separar en origen els residus correspon no només als ciutadans sinó a les empreses i les institucions. En efecte, la recollida comercial i particularment la dels anomenats “grans productors de residus” pot contribuir molt a millorar la recollida selectiva dels residus que actualment a Catalunya és un 42%. En els espots es dóna per entès que els ciutadans saben sobradament com s’han de separar els residus i en aquest sentit l’anunci centra l’atenció en l’ús incorrecte que es fa del contenidor de rebuig. Se subratlla que aquest contenidor no és per l’ús dels ciutadans que no volen reciclar sinó per als residus que no es poden reciclar. Alguns d’aquests elements poden ser la pols d’escombrar, les tovalloletes humides, les compreses, les burilles i cendra del tabac, bolquers, etc. “Aquí no hi diu contenidor pels que no volen reciclar.
Del 58% de la fracció resta que es va generar a Catalunya l’any 2018, el 35% es va destinar als abocadors, el 18% es va valoritzar energèticament i el 5% van ser pèrdues.
Fracció orgànica, Quins residus van al cubell marró?
Restes de fruita i verdura (closques, pells, llavors), Ossos i altres restes de carn (o peix), Menjar en mal estat. Marro del cafè i restes d'infusions. Paper de cuina tacat de menjar, Tovallons o mocadors, Rams i restes de flors, plantes o gespa, Taps de suro, Serradures, estelles i encenalls de fusta, Excrements de gos o gat (sense la sorra), Escuradents, pals de gelat o de menjar xinès, Bosses compostables per a la recollida selectiva de residus orgànics
Quins residus no hi van? Bolquers, compreses, tovalloletes humides, tampons o bastonets per a les orelles. Altres productes d'higiene com maquinetes d'afaitar, raspalls o preservatius, Pols d'escombrar o bosses d'aspiradora, Burilles i cendres de tabac
Com s’han de separar els residus orgànics? Has d’adquirir un cubell ventilat i bosses compostables.
Les bosses compostables les pots comprar en qualsevol botiga d’alimentació, tenen un preu una mica més elevat que les bosses corrents. El cubell ventilat el pots demanar de franc al teu ajuntament o a qualsevol punt verd o deixalleria. Si en tens cap dubte sempre és positiu demanar informació al municipi per fer la gestió de la manera més eficient.
Les bosses compostables es degraden amb les restes de menjar durant el procés de compostatge. La combinació del cubell amb la bossa afavoreix la ventilació i l’evaporació de l’aigua de les restes dels aliments, fet que en redueix les males olors i el volum dels residus. Has d’evitar utilitzar bosses de plàstic per recollir la fracció orgànica, suposen un problema per a l’obtenció d’un compost de qualitat, que és el recurs resultant del procés de compostatge dels residus orgànics. Dificulten i encareixen el cicle a les plantes de compostatge. Un cop tens el cubell ple, l’ha de dipositar segons el model de recollida selectiva que hi hagi al teu municipi, sigui un model de contenidors a la via pública, porta a porta, etc.
Paper de la fracció orgànica en el conjunt dels residus domèstics
La fracció orgànica és considerada la fracció més important dels residus municipals perquè és la que més pes té en els residus d’una llar qualsevol, representa el 33% dels residus d’una llar, comptant-hi la fracció vegetal de mida petita. “L’orgànica” és la fracció amb potencial de millora i la que pot contribuir més perquè Catalunya assoleixi els objectius europeus de reciclatge. La recollida selectiva de la fracció orgànica va experimentar un creixement del 7,5% l’any 2018, es van recollir unes 415.000 tones. No obstant això el potencial de millora en la recollida és força superior, de ordre d’1.300.000 aproximadament. Per bé que s’ha notat una canvi, des de 2010 la recollida selectiva d’aquesta fracció ha oscil·lat al voltant de les 400.000 tones recollides selectivament.
Funció dels grans productors en la recollida d’aquesta fracció; Els grans productors de residus poden ajudar molt a millorar la recollida selectiva i en particular de la fracció orgànica. Cal que els municipis estiguin pendents i que s'habiliten els circuits de recollida que siguin necessaris per garantir que la recollida es faci bé.
En un restaurant de menjar ràpid es generen grans quantitats de residus: paper i cartró, orgànica, envasos, etc. En un càmping durant el mes d'agost passa el mateix. En el cas dels residus d’envasos de vidre, es calcula que més de la meitat provenen del sector de la restauració (52%). Què implica el teu gest? La recollida selectiva dels residus forma part de les accions davant l’emergència climàtica declarada pel Govern aquest any 2019. Els residus recollits selectivament a Catalunya durant l’any 2018 van generar 190.383 tones de CO2 equivalent
Si els residus d’aquestes quatre fraccions no s’haguessin recollit selectivament s’haurien generat 692.597 tones de CO2 equivalent. Es van estalviar, per tant, 502.214 tones de CO2 equivalent. Tenint en compte que un cotxe circulant 10.000 km/any equival a 1 tona de CO2 equivalent, s’ha estalviat el CO2 produït per 502.214 cotxes.
Principals beneficis de la separació dels residus orgànics Aire i aigua més purs: Evitar que els residus orgànics es destinin a dipòsits controlats o incineradores redueix els impactes ambientals associats a la gestió d’aquests residus (generació de lixiviats i de gasos d'efecte hivernacle) i contribueix a la conservació dels recursos que contenen els residus orgànics (matèria orgànica i nutrients).
Millorar la qualitat de la terra: Un dels beneficis que es poden obtenir del compostatge dels residus orgànics és que són fàcilment convertibles en compost, un adob orgànic amb valor fertilitzant per als nostres camps, conreus i jardins. Gràcies a això es redueix l'ús de fertilitzants sintètics, més cars i amb major impacte ambiental. A més, es millora la qualitat del sòl i amb aquest, dels ecosistemes.
Generar electricitat: Al reciclar els residus orgànics, mitjançant processos de digestió anaeròbica, també facilitem l'obtenció de biogàs que es pot aprofitar per a la producció d'energia a través de les plantes de biogàs, un recurs renovable que redueix la dependència energètica de l'exterior i dóna una segona vida als nostres deixalles orgàniques.
Multiplicar el reciclatge: Separar correctament la brossa orgànica també permet que altres elements reciclables, com el paper i el cartró, no s'embrutin i puguin ser reciclats adequadament.
Sistemes eficients de recollida; Cada cop són més els municipis que opten per models de recollida selectiva eficients per incrementar els índexs de recollida selectiva. Aquests sistemes poden ser la recollida porta a porta i diferents propostes de contenidors tancats que s’obren amb un sistema identificatiu per al ciutadà/na. Els models eficients de recollida permeten obtenir de mitjana índexs de recollida selectiva força més elevats que si no es disposa d’aquests sistemes de recollida
Tant porta a porta com contenidors intel·ligents permeten individualitzar la recollida selectiva i establir una “taxa justa”. D’aquesta manera es pot incentivar el ciutadà que fa bé la recollida amb un rebut de la brossa inferior, i a l’inrevés. Es preveu que en un futur tots es municipis catalans hagin d’individualitzar la recollida i establir la “taxa justa”.
Objectius europeus de reciclatge
La Unió Europea ha establert uns objectius de reciclatge ambiciosos als estats membres a curt i mitjà termini.L’any 2020 els estats membres han de complir un objectiu de reciclatge del 50%, l’any 2025 aquest objectiu és un 55%, l’any 2030, un 60% i l’any 2035, un 65%. A banda, l’any 2035 els estats membres no podran destinar a dipòsit controlat més d’un 10% dels residus municipals. La realitat actual és la següent. Catalunya té un índex de recollida selectiva del 42% i destina a dipòsit controlat un 35% dels residus municipals.
Fracció paper i cartró
Què es pot lliurar en la recollida selectiva de paper i cartró?: El paper i cartró que es pot lliurar en la recollida selectiva són principalment: Diaris, Revistes, Llibretes, Sobres, Capses de cartró, Envasos de paper, Papers d'embolicar regals, La publicitat que trobem a les bústies, entre d'altres.
Materials que no s’hi accepten: Els materials que no s'accepten són: Paper carbó, Paper plastificat, Cel·lofana, Tovallons i paper de cuina usats, Papers bruts, Fotografies, Cartró per begudes... També cal evitar el lliurament d'espirals, clips, grapes... Qualsevol d'aquests residus dificulta el procés de reciclatge i pot reduir la qualitat del paper reciclat resultant. Cal recordar, que el paper i el cartró també es poden lliurar a la deixalleria.
Perquè hem de separar el paper i el cartró: El paper i cartró representa el 25% en pes dels residus municipals generats a Catalunya segons dades del PROGREMIC 2001-2006. El paper està fabricat principalment per cel·lulosa obtinguda d'espècies vegetals i/o per paper usat. El cartró es fabrica a base de pasta de paper endurida que pot variar de composició en funció de la finalitat (capses, caixes per embalar o transportar...). La recollida selectiva del paper i cartró té com a objectiu final possibilitar-ne el reciclatge i així estalviar energia i matèries primeres respecte si el paper s'hagués fet partint de pasta verge.
Fracció envasos lleugers
Què es pot lliurar en la recollida selectiva d'envasos lleugers?: Envasos de plàstic. Envasos metàl·lics: llaunes de ferro i d'alumini, esprais buits Cartró per begudes. Altres envasos lleugers. En general aquells envasos identificats amb el punt verd que no siguin ni de paper ni de vidre (envasos de fusta, ceràmica...).
Què no hi va?: No s'han de lliurar envasos plens, ni altres envasos com pots metàl·lics de pintures o productes químics, el destí dels quals ha de ser la deixalleria. Tampoc pneumàtics, petits electrodomèstics o productes d'informàtica que continguin tinta. Cal recordar, que els envasos lleugers també es poden lliurar a la deixalleria. Perquè hem de separar els envasos lleugers. Reciclatge del cartró per begudes. El cartró per begudes es pot reciclar aprofitant conjuntament els seus components (fabricació d'aglomerat) o bé amb l'aprofitament separat de cada material (reciclatge del paper i valorització energètica del polietilè i l'alumini). Recuperació energètica per incineració. Fabricació d'aglomerant a partir del residu triturat. Separació dels components del cartró per begudes (paper, polietilè i alumini).
Reciclatge dels metalls: Les llaunes de ferro o les d'alumini són envasos 100 % reciclables mitjançant processos de fundició d'acer i alumini.
Reciclatge dels plàstics: Els envasos de plàstic es poden reciclar per a la fabricació de bosses de plàstic, mobiliari urbà, senyalització... o bé per a l'obtenció de nous envasos d'ús no alimentari (lleixius, detergents...). Bàsicament hi ha dos possibles tipus de reciclatge per al plàstic: Reciclatge mecànic: Els envasos es classifiquen, es trituren i es fonen en grànuls. Els materials es modifiquen per obtenir les propietats desitjades. S'obté una nova matèria apta per aplicacions amb productes reciclats. Reciclatge químic: La recuperació química permet reduir els plàstics als seus constituents químics bàsics (monòmers). Aquests materials recuperats poden repolimeritzar-se novament i tornar a esdevenir plàstics. En el cas dels plàstics biodegradables, encara una reduïda minoria, el reciclatge seria orgànic`, mitjançant fotodegradabilitat i biodegradabilitat.
Fracció envasos de vidre. Què es pot lliurar en la recollida selectiva de vidre?. Ampolles de vidre i pots de vidre sense tapa. Els envasos de vidre i el vidre pla precisen una recollida selectiva diferent. La recollida selectiva de carrer admet solament el vidre procedent d’envasos amb la l’objectiu de reciclar-lo per a finalitats similars. Els contenidors de vidre només s’ha de dipositar ampolles de vidre i pots de vidre sense tapa.
Què no hi va?; El vidre pla procedent de finestres, miralls, plats, gerros , ceràmica s’ha de portar a la deixalleria per a poder realitzar un correcte reciclatge i els envasos buits que hagi contingut medicaments s’han de dipositar a les farmàcies que disposen d’un contenidor específic. Tampoc poden formar en cap cas part de la recollida selectiva de vidre els taps de les ampolles i dels pots, les bombetes i fluorescents.
Perquè hem de separar els envasos de vidre
El reciclatge de vidre permet reduir la quantitat de residus destinats a tractaments finalistes, alhora que suposa un estalvi tant de primeres matèries com d'energia respecte la fabricació de vidre partint de matèries primeres. A Catalunya, la recuperació del vidre es va iniciar al febrer de 1982, concretament a la ciutat de Barcelona. Actualment, la destinació majoritària del vidre procedent de la recollida selectiva és el reciclatge per a la fabricació d'envasos. Una fracció minoritària es destina a la fabricació d'altres productes, bàsicament per a la construcció. En funció de les característiques del producte final de vidre que es vulgui fabricar s'utilitza més o menys quantitat i qualitat el vidre reciclat.
El reciclatge del vidre s'inicia amb un procés de neteja i de separació de materials no desitjables (taps, elements metàl·lics, adhesius...). Posteriorment es realitza una trituració, condicionada a una granulometria idònia, fins a obtenir el que s'anomena casc de vidre que servirà com a matèria primera per a la fabricació de nous envasos.
El casc de vidre es transporta a les fabriques d'envasos de vidre on es realitzen els processos de fusió a altes temperatures fins a obtenir una massa líquida homogènia. Un cop condicionada tèrmicament es procedeix a donar la forma d'envàs mitjançant motlles i tisores automàtiques.