Riccardo Muti, Roger Alier i l’edat de la saviesa

Pol Avinyó Divulgador musical

El vint-i-vuit de juliol dues persones a qui admiro i respecto profundament celebren el seu vuitantè aniversari, dues persones que s'han dedicat a la música durant tota la seva vida amb una gran passió i dedicació.

Vaig conèixer en Roger Alier a Castellgalí al Bages, en una funció de l'òpera Rita de Donizetti, després va ser el meu professor d'Història de la música, a la facultat d'Història de la Universitat de Barcelona i després es va convertir en un gran amic. Amb en Roger hem compartit nits d'òpera per diferents llocs d'Europa i sobretot al Liceu, el teatre que tant estima. Si no fos per l'Alier, la cultura operística a Catalunya no gaudiria de tan bona salut com la que té actualment. S'ha dedicat a fer una gran tasca de divulgació. Qui no recorda i troba a faltar el magnífic programa de TV3, Nit d'arts, acompanyat de Marcel Gorgori. Cal dir que també ha ajudat a molts joves cantants a fer-se un lloc, molts d'ells ara estan actuant de forma solida en les temporades de grans teatres d'òpera d'arreu.

Fa pocs dies un amic m'enviava un missatge amb l'enllaç d'una entrevista del prestigiós rotatiu italià Il corriere della sera amb una entrevista al meu director d'orquestra predilecte, el mestre Riccardo Muti. El titular es prou potent «Mi sono stancato della vita" –Estic cansat de la vida- val a dir que el titular no fa justícia a l'entrevista, no cal espantar-se, però després de llegir-la dues vegades si que cal reflexionar i molt.

Primer de tot qui és Riccardo Muti? Actualment es el director d'orquestra viu més important del segle XX i de tot el que portem del XXI. Muti ha dirigit les millors orquestres del món tant en repertori simfònic com en òpera. Les seves interpretacions de les òperes de Verdi son de referencia absoluta i amb la mateixa brillantor pot dirigir les simfonies de Beethoven, Schubert o Brahms.

En aquesta entrevista Muti fa un balanç de la seva evolució humanística i musical. Sobre la musical no hi ha res afegir, però sobre la humanística hi ha molt a dir. Aquesta generació nascuda a finals dels anys trenta i els inics dels quaranta del segle passat han estat els constructors d'un món millor. Es van trobar una Europa trinxada per dues guerres i amb la seva tenacitat van alçar uns fonaments que actualment tornen a trontollar. L'avís de Muti del fet que portem una velocitat vertiginosa i que cal aturar-nos és definitiu. Un clar exemple que ens proposa; Va començar a estudiar la Missa Solemnis de Beethoven l'any 1971 i aquest agost, després de cinquanta anys, la dirigirà per primer cop. Hem de poder fer moltes coses, però en el moment just, sense precipitar-nos. Muti entén la seva tasca de director d'orquestra no com una feina sinó com una missió, una missió per omplir-los l'anima en un moment tan delicat com el que estem vivint.

Només puc que donar les gràcies a tots dos mestres. Hem d'aprendre molt de tota aquesta generació, hem d'escoltar-los molt més i poder copsar tot el seu coneixement. Felicitats pel vostre vuitantè aniversari, felicitats per entrar a l'edat de la saviesa. Seguiu-nos il·luminant molts anys.